logo

Moure’s- cantar- contar: desenvolupament de l’ultima fase

Dimecres dues de maig: avui és la primera de les tres sessions dirigida per Laura, Alba i Clara, les alumnes de Psicologia Comunitària que es van sumar al procés de Roquetes amb Lo Rolacional. Després de 9 sessions acompanyant Patricia i Desiré ha arribat el moment de prendre les regnes i per com s’han anat desenvolupant les sessions ningú dubta que el procés seguirà funcionant. Comença la música, encara hi ha un breu moment de manca d’escolta grupal durant l’escalfament, moltes persones han tingut la sensibilitat de detectar-ho i no passa d’un petit soroll. La cançó d’avui torna a ser de Pablo Alborán Què tenen les senyores amb aquest noi? Un misteri per a la nostra cosmovisió. En qualsevol cas, l’important és que durant la conversa, en aquest comptar, del títol del procés proposat per Lo Relacional s’assoleixen uns nivells d’intimitat enormes, que no podem sinó valorar positivament. “Hem de celebrar que seguim sent dones senceres” diu una de les participants. Més o menys així, ens acomiadem.

DSC01355A la següent sessió, s’introdueixen algunes variacions en la coreografia, i l’ambient de confiança segueix sent tal. Aquesta vegada amb la cançó sorgeixen records de joventut i tot un seguit de dades i xafarderies d’època impagables. El més ressenyable de les tres sessions passa sens dubte en l’última on, tot i el contratemps que suposa l’haver d’abandonar la sala de moviment una mica abans del previst, la valoració i el pica-pica que hi havia previst portaran finalment més temps del previst. Eren moltes coses per a l’última sessió i el temps extra dóna una mica més de respir i distensió al procés de valoració. Just en el canvi d’espai apareixen Desiré i Patricia, de Lo Relacional, per no perdre el tancament.

M’han fet fer coses que mai he fet

Em surt de dins coses que abans no em sortien

Tenia coses oblidades que m’han remogut

Em recorda a quin punt estem ara

Van ser algunes de les frases que es van poder escoltar i que donen compte de com s’han imbricat les vivències, passades i presents, amb el moviment. Hi havia pendent una promesa de tiramisú per part d’una de les participants i s’ha pogut complir just en el millor moment. Entre sucs i pastissos es tanca Moure’ns, cantar, explicar.