logo

Mostra Teatre Comunitari: ¿parlar dels barris?

mostra teatre comuntario 2_12 juniomostra teatre comuntario 3_12 juniomostra teatre comuntario 1_12 junio

El dimecres dia 12 de juny, es va realitzar la primera mostra oberta del procés de teatre comunitari a manera d’aula oberta (es mostra la peça i es discuteix amb persones per analitzar-la o millorar-la). Aquest grup ha anat desenvolupant diverses històries des de Febrer fins arribar a la peça final. Aquesta és una peça amb un títol encara indefinit. Es titula “el teatre comunitari i els barris” o també “es pot parlar dels barris?”.

La peça comença amb una escena on un educador o treballador social del barri presenta en una reunió de veïnes, a una investigadora i artista comunitària dels EUA, que vol fer una peça amb “gent pobra”. D’aquesta reunió ja emergeix un primer conflicte sobre amb qui es treballa, si hi ha recursos i qui és la gent del barri o la representa. Després d’aquest interludi es veuen tres escenes diferents, com si fos el programa de teatre de comunitat d’un poble, i assistim així a tres representacions diferents.

Una és d’una artista o creadora amb pensament positiu, que demana voluntaris del públic, i es genera un conflicte amb les persones i la mirada cap a l’individu. Una altra peça, en clau més realista costumista parla d’un sopar en una família “convencional”, on la filla es vas resistir la pressió de la mare i el pare de tall més tradicional i amb components racistes. La mare mestressa de casa i el pare volen controlar la seva filla, i sorgeix conflictes amb les relacions de la filla i el càstig per parlar amb un noi d’una altra nacionalitat. L’última escena relata l’aparatós intent de fer una obra de teatre multicultural per part de l’artista-investigadora dels EUA, amb un magribí i una persona sense sostre, i amb això es qüestiona el grau de paternalisme, voltariedad o d’inclusió forçada o de obra amb gent de color.

Al final de les tres escenes es va donar un petit debat al voltant de diversos elements de la peça. Per a algunes persones funcionava bé, però necessitava de més context i de descriptors més clars de les tres escenes, com ara els recursos o motius de perquè la gent entrava a fer teatre comunitari. Una altra qüestió va ser si era per a un públic molt específic o no, i si es podia pensar en mes context o elements, així com l’ordre les seqüències o la relació d’alguns personatges. També es va parlar de poder aprofundir més amb el personatge que fa de treballador local o mediador, que pensa, en què focs creuats es troba, que contradiccions o paradoxes té quan accepta diners, etc ..