logo

Teatre comunitari al Raval. Desenvolupant les històries

Sessió 6. Després de l’escalfament Jordi proposa un exercici: consisteix a guiar l’compañerx per un viatge amb els ulls tancats, cal posar-hi imaginació “una vegada em van portar pel torrent sanguini”. Al final de l’exercici es comparteix l’experiència ha hagut un viatge des de l’úter fins al fèretre, un altre per una manifestació i una càrrega policial, un altre comença cogendo un taxi i acaba oferint un tresor a un sacerdot sota l’oceà …

Es reprenen les històries de la setmana anterior. Una narra les vicissituds d’un pis compartit. Verónica va comprar un loft al Raval amb la seva parella, la relació es va anar en orris i la van fer fora de la feina, al quedar-hi amb l’immoble es veu obligada a llogar habitacions. Joan és un dels dos inquilins, el personatge és una mica masclista i no col·labora gaire en les tasques de neteja. Claudia, la tercera companya, hi ha entre tots dos. A més de la qüestió de gènere, es superposa també l’explotació que Vero trasllada als altres dos personatges en forma d’extracció de rendes com a propietària. La història planteja tota una xarxa d’opressions creuades.

La segona història narra la història d’una família on la filla proposa acollir una persona refugiada. El pare és d’origen marroquí, la mare, alemanya. El pare, no recull bé la idea, li genera pors i recels com a persona migrada. Jordi planteja fer complex la proposta i els personatges. Les participants resolen introduir certes qüestions amb la vanitat i l’exposició a les xarxes socials de la filla.

De la primera història es treballarà la “estètica de l’oprimit”: fer la música, lletra i balls de la part musical de l’escena. De la segona les imatges, un moment congelat que serveix de metàfora de la problemàtica que planteja i de les actituds dels personatges davant la mateixa. De la situació del pis compartit sorgeixen una peça de moviment, unes lletres de rap i un poema. La dansa s’hibrida amb una sardana, Jordi comenta el fecund que és per al teatre de l’oprimit agafar elements de la cultura popular per donar-los un gir de sentit. La lletra de rap diu: “Tenim actes de bondat per altruisme o per buscar un moment de benestar amb nosaltres mateixos?”. En la reflexió conflueixen les dues escenes. La sessió ha estat fructífera, és hora de tancar. Avui és el dia mundial del teatre i Jordi llegeix un text que Augusto Boal va pronunciar en 2009: “Quan creuem aquests bambús enllà a l’escenari, cap de vosaltres té el dret de mentir. El teatre és la Veritat Amagada “.

IMG_0749Sessió 8. Les històries segueixen avançant i component-. La creació d’un guió teatral és, sota aquestes formes de treball, una forma d’acostar-se a la realitat que tracta de complejizarla per aproximació i reiteració. Si un personatge resulta massa maniqueu, si una situació plantejada és un tant tòpica, es proposa modificar algun element. Cadascuna d’aquestes variacions, tot el conjunt es capgira i resignifica.

És així com es reprenen les històries. En l’escena “del pis compartit” apareix un nou personatge. Una treballadora del banc que és persona de confiança de la propietària i que ve a avisar-dels problemes que haurà d’afrontar si no reprèn el pagament de la hipoteca. La seva aparició trastoca el conflicte en la convivència i afegeix una capa de solidaritat que es superposa, sense tancar-les, amb les micro explotacions, masclismes, etc ..

Mentrestant, l’escena de l’acollida del refugiat incorpora un nou membre a la família, una germana que estudia fora i sobre la comoditat i espai a la llar repercutirà principalment l’entrada de la persona acollida a casa.

Per la seva banda, la tercera escena, una mica menys treballada en les últimes sessions planteja la següent qüestió Quins efectes tindria visibilitzar en l’espai públic l’Aid al-Adha o Festa del Xai? Hi ha una qüestió molt interessant en la proposta, cap dels personatges és musulmà. En l’escena estan hi presents diversos dels arquetips euroblancos que d’una forma o una altra són interpel·lats per la situació: des d’una representant de l’Ajuntament a un veí “excéptico” que passa per allà. Aquesta absència és molt interessant perquè permet que emergeixin els prejudicis, les ignoràncies i les projeccions que fem “els d’aquí” i, un cop més, és un abordatge més complex que si estiguéssim parlant per “l’altre”.

Després de la sessions sempre es torna al principi: tornar a qüestionar, tornar a interrogar la situació que es crea en escena, alhora que aquesta ens interroga. La conversa s’estén amb unes canyes fora del temps i espai que al local de Pa’thotom es disposa per a això. Aquest moment el promou Valerie, és l’espai per a la seva investigació del màster. La connexió entre el teatre i la transformació subjectiva i social pot no semblar evident, però aquí estan ella i la seva investigació per posar-nos-mica més fàcil. Avui pregunta per les motivacions personals per aproximar-se al teatre. Miguel diu que és una eina d’autoconeixement, “espiritual gairebé”. La connexió entre el teatre i els problemes socials tampoc té per què ser evident, la possibilitat de presentar tota aquesta feina dins de les mobilitzacions del CAP Raval Nord també ens permet “veure-la a les clares”.

IMG_1301